L’article aborda la pandèmia de la covid-19 com a element contingent i el seu efecte de revelació respecte d’algunes manifestacions contemporànies de la ideologia neoliberal a Llatinoamèrica. D’aquesta manera, basant-se en conceptes filosòfics i psicoanalítics d’orientació lacaniana plantejats fonamentalment per Slavoj Žižek, s’examinen els usos crítics de la noció d’ideologia en les seves diverses manifestacions: por a l’altre, imposició de la lògica de l’empresari de si mateix, destrucció de llaços socials, extractivisme de recursos naturals i fetitxització dels discursos d’unitat davant la pandèmia. La hipòtesi radica en el fet que la pandèmia presenta una oportunitat per repensar la subjectivitat contemporània mitjançant la confrontació amb allò real que voreja la simbolització i, en definitiva, la captura ideològica, a fi de qüestionar l’afirmació que no hi ha alternativa.